Ventamatic va néixer a mitjans dels anys 50 fruit de la inspiració de Josep-Oriol Tomas Bartrina després d'una estada de tres mesos en Estats Units quan estava a punt de fer els 20 anys.

Va ser un viatge d'exploració no exempt d'aventures, durant el qual va tenir diverses feines (des de pintar baranes i rentar plats fins a intentar fer de traductor a l'espanyol, lloc que no va aconseguir perquè el seu vocabulari i accent eren massa espanyols d'Espanya), va conèixer a pintorescs personatges locals i espanyols exiliats i, sobretot, va descobrir una gran varietat d'innovacions que va pensar en desenvolupar a Espanya a la seva tornada.

Després de considerar opcions com el tetrabrik i els supermercats, es va decidir pel disseny, fabricació i explotació de màquines mecàniques expenedores automàtiques o màquines de "vending".

Per al desenvolupament del primer prototip de màquina expenedora de xocolatines, que utilitzava un mecanisme de monedes d'un futbolí, va comptar amb la col·laboració de Luis Aguilar, inventor de professió, i el taller d'Angel Gómez Quintero. Aquestes màquines es van instal·lar a les estacions del Metro de Barcelona i els Ferrocarrils de Sarriá sent el preu de les xocolatines, més tard també xiclets, de 1 peseta.

Durant el servei militar a Madrid es va entrevistar directament amb Ramón Areces, amo de El Corte Inglés, i va instal·lar màquines en El Corte Inglés i també en els cinemes de les cadenes Reizábal i García Ramos, amb un mecànic que es deia Luisito, que ho arreglava tot amb "oli i teatre" i amb Manuel Cueto Montes, venedor lliure d'articles de papereria, que va fer de comercial.

Més tard, a partir de la marca comercial Ventamatic, es van crear les societats Automatic S.A. (venda i explotació de màquines de vending) i EXMASA (explotació de màquines automàtiques: pinballs o màquines del milió i jukeboxes de discos de vinil de 45 rpm).